gloria's profileAintzanePhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
Aintzane
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
April 03 Quin número vols que surti? Hola!!! feia dies que em rondava quelcom pel cap i no sabia pas com explicar!!! espero que les meves facultats ja rovellades no us aburreixin massa!!!
Hi havia una vegada ..... Era un divendres a la tarda i la Julia estava a casa aburrida amb un dau a la mà amb el que anava llençant damunt la taula i mirava quins eren els numeros que sortien i el primer va ser el 7 i amb veu alta va dir:
- Això és el que tinc, set d'aburriment, de tristesa . . .
Mentrestant va tornar a llençar el dau i li va sortir el 8 i va continuar dient:
- Vuit? així em sento jo, sense ganes de res . . . .
Però ella continuava jugant i llavors li va sortir el 9 va fer un suspir i va dir:
- 9 ho se!!.
Aquella mateixa tarda, en Gerard estava al bar del poble esperant uns amics i per matar l'estona, va agafar un dau i el va començar a llençar damunt la taula i el primer numero que li va sortir va ser . . . el 7 i en veure'l va pensar:
- Doncs si!! tinc set de fer coses noves, d'aprofitar el temps, d'estar amb la gent que estimo . . . ( tot fent un somriure )
Va tornar a llençar el dau i li va sortir el 8 i va continuar pensant:
- Poder si, però millor, aixi el podré omplir-ho de les coses que m'agraden que em fan resorgir bons sentiments ....
Mentre que en Marc entrava per la porta en Gerard encara va poder fer una tirada mes i li va sortir el 9 i va pensar:
- Que be!! un nou moment per compartir i gaudir-lo al màxim!!
Per cert!! aquell mateix divedres a la tarda, L'Aintzane, us envia un somriure molt gros a tots que fa temps que us tinc abandonats!!!
November 22 Quina sabata ets? Unim unes quantes paraules a veure que surt??? somriures !!!
Hi havia una vegada, 1,2,3, 1,2,3, era una botiga de roba i sabates de diferents estils de ball. Com cada dissabte a la Cèlia li agradava canviar l'aparador, en aquest cas, es va decidir per les sabates i anava dient:
- En posaré una de cada, de ballet clàssic, de flamenc, de claqué .....
Al migdia en tancar la botiga i marxar cap a casa a dinar, en aquell aparador va començar un nou de bat que el va estrenar la sabatilla de ball clàssic:
- No se pas perquè m'han posat aquí a primera fila si l'únic que provoco a la gent es llagues als peus, mal humor, dolor....
Rapidament va saltar la flamenca i va dir:
- I jo que et penses?? i la ràbia que amb la que dono cops?
La sabata de claqué només feia que riure perquè semblaven ànimes en pena!! i els va tallar ràpidament dient:
- Calleu calleu!!! que no sabeu pas que diueu!!! Totes aquestes minucies que us passen a vosaltres també em passen a mi i a sobre amb redoble!!! je je je
Totes es van quedar parades perquè tenia raó però al mateix temps no vien la gràcia que li provocavai va continuar dient:
- Us heu parat a pensar amb el munt de sensacions que percevem? poder si que molts cops no son bons, però no voleu dir que això no forma part dels petits grans reptes de la vida? no voleu dir que es part de la nostra trajectòria? i encara que les bones sensacions siguin poques, perque les voloreu menys???
Llavors la sabatilla de gimnasia ritmica que era la més jove, va acabar dient!!
- Amigues, es hora de saber assavorir tot el que ens passa per davant nostre !!! Potser la cosa més insignificant és la que ens fa brollar el millor somriure!!!
Tot d'una, es va sentir la clau com girava el pany i la Cèlia entrava per la porta tot tararejant una cançó, a les sabatilles els i va sortir un somriure que no sabien d'on venia i la sabata de ball de saló amb veu baixeta va dir:
- Amareu-vos, amareu-vos per acomular bones sensacions!!!
November 15 Com és la pantalla de la teva bici? Ja estic aqui amb un petit conte plagat de deverses sensacions sense saber massa com expressar!!! Espero no aburrir gaire!!!
Hi havia una vegada l'Antonieta era una bicicleta molt moderna, amb tota la informació que tothom voldria tenir d'un gimnàs d'una gran ciutat.
Com cada dia a la mateixa hora la Ceci, compartia una bona estona amb l'Antonieta.
Avui la Ceci, semblava que estava més animada que altres dies, pedalava amb més força, mirava les tecles amb més impaciència que mai, poder perque havia triat un programa diferent? poder perque havia de fer més kilometres? poder perquè . . . De sobre a la pantalla de l'Antonieta posava:
- Què et passa ?
La jove sense entedre res, va peladar amb més rapidesa.L'Antonita la va tornar a provocar posant:
- No has aconseguit el repte que volies avui ?
La Ceci es va començar a posar nerviosa perque no li havia passat mai que una bicicleta li parlés i encara va posar més duresa a l'Antonieta. Mentre anava pedalant i pensant el que veia en la pantalla, tot d'una va canviar el missatge i deia:
- Somriu mentre avances en el camí
La jove va somriure més que res xq la situació era ben extranya, i per inèrcia va contestar a l'Antonieta:
- Estic contenta i no tinc motius per estar trista!!!
De sobte la pantalla de la bici va sortir una clucada d'ull i un gran somriure. La Ceci sense saber perquè li va contestar amb un somriure desconcertat però de cor.
October 23 Sensacions de vida Hola, hola, els dits han anat sols, sobre la marxa, espero que no us sigui massa aburrit!!! Rialles, rialles i més rialles . . . .
Hi havia una vegada, la Laia tot just acabava d'estendre la roba quan van passar un grup de nuvols tot fent la xerrada i un d'ells dia:
- Avui tinc un d'aquells dies en el que acomules moltes sensacions diferents, ploro inevitablement ( la pluja ) em capfico ( el vent ) m'emprenyo ( llams ), disparo somriures amb entusiasme ( trons ) i llavors oblido el que diran ( pluja suau ), et veus capaç de tot ( nuvolades), decideixes ( raig de sol ), arrisques (sol brillant ) ......
Llavors en sentir això el jersei de maniga llarga li va dir:
- Mireu nosaltres !!! ens acaben d'estendre i vosaltres a lo millor deixeu caure un ram que no ens eixuguem ni passat demà!! El camí no és sempre fàcil, i ningú arriba a la meta amb un sol intent!!
El mitjó va dir també la seva:
- No donis idees que a mi no em ve de gust estar 3 dies aqui penjat, prefereixo estar amb la Laia!!
Llavors la jove en veure el guirigall els va fer callar i els va dir:
- Escolteu-me i penseu això una miqueta: Un somriure per viure, i un suspir per compatir!!
T'estas veient la cara que fas? doncs és la que van fer els núvols i la roba!!!
Moltes gràcies per acompanyar-me en el camí perque a voltes no ha estat fàcil!!! Un somriure per viure i compartir-lo!!
September 13 I tu, et pringues?Hola!!! deprés de tant de silenci, el primer que tinc que dir-vos és: somriures, somriures, somriures ....
Amb tant de rovellat, espero que us agradi!!! je, je, je
Hi havia una vegada, en un taller de restauració tot un munt d'eines, i el destornillador no parava de dir:
- Jo només faig que enrroscar i desenrroscar, no se pas quina és la gràcia ...
El martell continuava dient:
- Doncs i jo que només pico per a trencar i desmontar !!!
La serra replicava:
- I jo? només serveixo per a tallar!! ja em diràs tu!!!
LLavors el pinzell, cansat de sentir tantes tonteries seguides, va dir:
- Ara em toca a mi, i la veritat es que si segueixo com vosaltres, hauria de dir que tot el dia estic pringat amb pintura, varnís .... Doncs si!! i us he de dir que estic la mar de content de ser aixi.
Ràpidament es va produir un silènci que ningú esperava, bé en pinzell si i per això va continuar dient:
- Sabeu les coses que arreglo? recodeu com entren els mobles en aquest taller i com surten? i els somriures del Sr Arnau cada vegada que enllesteix una feina ?
El silènci continuava dins del taller i el pinzell va aprofitar per acabar dient:
- A mi m'agradaria continuar pringant per empapar-me de coses noves i alegres i a més a més compartir-les amb tots vosaltres!!!
Aqui podeu deixar també la vostra petjada!!! 
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|
